Washington DC

Baltimore està a una hora en tren de Washington DC. No podia desaprofitar l'oportunitat de visitar l'arxiesmentada Library of Congress.

La part visible de Washington DC sembla de joguina: tot molt gran, molt blanc, molt grec clàssic, molt LEGO; no m'estranya que quan fan una pel·lícula/sèrie d'invasions "externes" o similars es posen a destruir la maqueta d'aquesta ciutat: donen ganes —a part de perquè es creuen el melic del món—.

L'estació de tren està molt a prop dels 3 enormes edificis d'aquesta biblioteca: Jefferson, Adams i Madison. L'entrada a la gran sala de la biblioteca, al Jefferson Building, està restringit a lectors i documentalistes ("researchers"). És necessari registrar-se, però per fer-se el carnet cal anar a l'altre edifici, el Madison Building.

Fer-se "reader" de la Library of Congress és relativament senzill —i ràpid—; és més senzill això que entrar en el país, ho puc ben assegurar. L'única dificultat que vaig tenir va ser entendre a la dona que em va atendre perquè la seva parla es basava en abreviatures i apòcopes.

El sistema és simple: vas a un mostrador on t'expliquen el procés —però que si no has entès la meitat tampoc passa res—; vas a un ordinador i omples les teves dades; prens nota del número que et proporciona el programa; amb al número vas a una taula on confirmen les dades, fas la signatura digital i et fan la foto. Llest.

Qualsevol amb estudis que ells diuen "high school" ho pot fer. Bé, no tots entrarien. Hi ha un habitant de la ciutat que no ha pogut entrar. No només perquè no crec que tingui el nivell high school, sinó també pel que va passar fa uns 6 anys... :

- Name?

- George W. Bush, JR.

- Current address?

- Pardon?

- Where do you live?

- In a big white house.

- Sir, we need the factual address.

- (...)

- Sir?

- Ask my wife.

- OK, Mr. President, YOU ask your wife and come back when you have this information.

- (...)

- Mr President? Without your personal details you are not allowed to enter this facility. Next time, don't come alone!

- I'll do.

De llavors ençà que l'esperen. De totes maneres, aquest senyor en l'única biblioteca que hauria de poder entrar és en la d'una presó d'alta seguretat (Guantánamo?) per genocidi.

En el fulletó de les 25 preguntes més freqüents s'afirma que reben 10.000 exemplars cada dia. Treballar aquí tampoc m'importaria, sempre que sigui temporal i paguessin bé —i existeixen ciutats a prop molt agradables per viure: Alexandria, per exemple—. La secció d'arts cinematogràfiques ocupa una planta sencera! Hauré de tornar a demanar al meu germà que es nacionalitzi perquè jo pugui aconseguir la Green Card, però ell no vol i no m'estranya.

http://www.loc.gov

Aprofitant que estava al costat, també vaig visitar la Folger Shakespeare Library, amb una exposició molt interessant i una botiga on venen una tassa amb una cita de la seva obra Henry VI: "The first thing we do, let's kill all the lawyers" (acte IV, escena II).

http://www.folger.edu

I el National Archive, però aquest cop com a pur visitant.

http://www.archives.gov

Baltimore

Fart del sol de Califòrnia (!!), de Silicon Valley i del seu governador Arnold S. —"I was elected to lead, not to read" (1) —, vaig desplaçar-me a la costa est, concretament a Baltimore. (2)

Em va fer especial il·lusió perquè dels 5 cops que he estat als EUA (allà viu el meu germà, no és que li tingui molta estima al país) només havia conegut l'estat de Califòrnia (sia els voltants de Los Angeles sia San Francisco i rodalies).

Baltimore és una ciutat coneguda per 4 peculiaritats:

1. és on va viure Edgar Allan Poe.
   
2. té el cranc com a especialitat culinària.
3. és on John Waters roda totes les seves pel·lícules.
4. té un equip de beisbol pèssim (the Orioles).

Després vaig saber que també és considerada la segona ciutat de més de 500.000 habitants més perillosa dels EUA (la primera és Detroit), i té el major percentatge d'homicidis en ciutats de més de 250.000, sis vegades més que Nova York.

Les autoritats assenyalen que els crims més violents, particularment els homicidis, són comesos per gent que coneix a les seves víctimes, i que són sovint associades amb el tràfic il·legal de drogues. Va ser una sort que no em fiqués en aquest lucratiu negoci.

(no es diu que prohibint la venta d'armes i legalitzant les drogues baixaria dràsticament els homicidis, però igual estic equivocat)

Baltimore la recordaré principalment per una biblioteca: la George Peabody Library. Està situada a la zona snob de la ciutat, relativament a prop de la Universitat. Presumeix de disposar d'un fons tancat de 300.000 llibres bàsicament dels segles XVIII i XIX, amb una part important que arriba fins al segle XV; però el que em va fascinar és la seva arquitectura interior. El que és pròpiament la biblioteca consisteix en una sala rectangular enorme, amb sostre de vidre, envoltada en la seva totalitat de 5 grades obertes a balconades de ferro amb petits recintes rodejats per prestatges: espectacular.

El primer cop que vaig anar no hi havia ningú (ni públic ni personal). 1 dòlar —tot i que al canvi actual eren 0,75 euros— per una postaleta ho vaig trobar excessiu. Vaig deixar el dòlar sobre la taula però em vaig endur de regal un pòster d'una capsa amagada sota el mostrador...

En un lloc així no m'importaria treballar: és tan aborr..., vull dir tan tranquil!!

http://www.georgepeabodylibrary.jhu.edu

També vaig visitar la famosa tomba d'Allan Poe; veure un clàssic del cinema negre en una sala alternativa [«In A Lonely Place» (1950) —molt recomanable—] i anar al concert dels escocesos Camera Obscura ("Lloyd, I'm Ready to Be Heartbroken" és potser la seva cançó més coneguda) (3) .

REPÀS

Si aneu a Baltimore recordeu:

1. Visitar la George Peabody Library.
2. No ficar-se en tràfic de drogues; almenys fins no conèixer bé el terreny.
3. No parlar de beisbol.

I tres més:

1. Passejar pel port.
2. Anar a fer una birra i, perquè no, un sopar al James Joyce Pub.
3. I, per a aquells que —a vegades— encara compren CDs i DVDs, la millor botiga que he vist en anys està a Baltimore, i a molt bon preu: The Sound Garden (1616 Thames St)

----------------------------------------------------------

Notes

(1): La frase de l'Arnold està treta de la pel·lícula The Simpsons Movie.

(2): En realitat va ser per motius laborals de la meva cunyada, però quedava massa prosaic.

(3): Tant la pel·lícula com la cançó es poden trobar en botigues especialitzades i estan disponibles també en sistemes P2P: eMule, eDonkey, eAse...

Califòrnia

El molt recomanable cantautor Micah P. Hinson proclama a la cançó "Letter from Huntsville" que tot i que té molt mal d'esquena anirà a Califòrnia, algun dia...



Per fi vaig deixar de treballar per a l'enemic —la banca— i d'estar 8 hores assegut en una suposada cadira ergonòmica. Ara em dedicaré a encetar altres camins més honestos (frase demagògica).

I, emulant a algunes companyes, he creuat l'Atlàntic (frase trillada), per passar unes setmanes a Redwood City, ciutat propera a San Francisco, on viu el meu germà. El mal d'esquena està desapareixent.

Una de les meves aficions és el cinema antic (clàssic) —concretament el mut—, per això em va fer molta il·lusió trobar a Palo Alto una sala de l'època, que encara projecta pel·lícules d'aquells temps.

La foto ha estat convenientment manipulada en sèpia perquè sembli d'aquell període.

El seu web:

http://www.stanfordtheatre.org/stf/

inici

Encetem aquest blog. A veure el que dura...