La part visible de Washington DC sembla de joguina: tot molt gran, molt blanc, molt grec clàssic, molt LEGO; no m'estranya que quan fan una pel·lícula/sèrie d'invasions "externes" o similars es posen a destruir la maqueta d'aquesta ciutat: donen ganes —a part de perquè es creuen el melic del món—.
L'estació de tren està molt a prop dels 3 enormes edificis d'aquesta biblioteca: Jefferson, Adams i Madison. L'entrada a la gran sala de la biblioteca, al Jefferson Building, està restringit a lectors i documentalistes ("researchers"). És necessari registrar-se, però per fer-se el carnet cal anar a l'altre edifici, el Madison Building.
Fer-se "reader" de la Library of Congress és relativament senzill —i ràpid—; és més senzill això que entrar en el país, ho puc ben assegurar. L'única dificultat que vaig tenir va ser entendre a la dona que em va atendre perquè la seva parla es basava en abreviatures i apòcopes.
El sistema és simple: vas a un mostrador on t'expliquen el procés —però que si no has entès la meitat tampoc passa res—; vas a un ordinador i omples les teves dades; prens nota del número que et proporciona el programa; amb al número vas a una taula on confirmen les dades, fas la signatura digital i et fan la foto. Llest.
Qualsevol amb estudis que ells diuen "high school" ho pot fer. Bé, no tots entrarien. Hi ha un habitant de la ciutat que no ha pogut entrar. No només perquè no crec que tingui el nivell high school, sinó també pel que va passar fa uns 6 anys... :
- Name?
- George W. Bush, JR.
- Current address?
- Pardon?
- Where do you live?
- In a big white house.
- Sir, we need the factual address.
- (...)
- Sir?
- Ask my wife.
- OK, Mr. President, YOU ask your wife and come back when you have this information.
- (...)
- Mr President? Without your personal details you are not allowed to enter this facility. Next time, don't come alone!
- I'll do.
De llavors ençà que l'esperen. De totes maneres, aquest senyor en l'única biblioteca que hauria de poder entrar és en la d'una presó d'alta seguretat (Guantánamo?) per genocidi.
En el fulletó de les 25 preguntes més freqüents s'afirma que reben 10.000 exemplars cada dia. Treballar aquí tampoc m'importaria, sempre que sigui temporal i paguessin bé —i existeixen ciutats a prop molt agradables per viure: Alexandria, per exemple—. La secció d'arts cinematogràfiques ocupa una planta sencera! Hauré de tornar a demanar al meu germà que es nacionalitzi perquè jo pugui aconseguir la Green Card, però ell no vol i no m'estranya.
Aprofitant que estava al costat, també vaig visitar la Folger Shakespeare Library, amb una exposició molt interessant i una botiga on venen una tassa amb una cita de la seva obra Henry VI: "The first thing we do, let's kill all the lawyers" (acte IV, escena II).
I el National Archive, però aquest cop com a pur visitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada