Baltimore

Fart del sol de Califòrnia (!!), de Silicon Valley i del seu governador Arnold S. —"I was elected to lead, not to read" (1) —, vaig desplaçar-me a la costa est, concretament a Baltimore. (2)

Em va fer especial il·lusió perquè dels 5 cops que he estat als EUA (allà viu el meu germà, no és que li tingui molta estima al país) només havia conegut l'estat de Califòrnia (sia els voltants de Los Angeles sia San Francisco i rodalies).

Baltimore és una ciutat coneguda per 4 peculiaritats:

1. és on va viure Edgar Allan Poe.
   
2. té el cranc com a especialitat culinària.
3. és on John Waters roda totes les seves pel·lícules.
4. té un equip de beisbol pèssim (the Orioles).

Després vaig saber que també és considerada la segona ciutat de més de 500.000 habitants més perillosa dels EUA (la primera és Detroit), i té el major percentatge d'homicidis en ciutats de més de 250.000, sis vegades més que Nova York.

Les autoritats assenyalen que els crims més violents, particularment els homicidis, són comesos per gent que coneix a les seves víctimes, i que són sovint associades amb el tràfic il·legal de drogues. Va ser una sort que no em fiqués en aquest lucratiu negoci.

(no es diu que prohibint la venta d'armes i legalitzant les drogues baixaria dràsticament els homicidis, però igual estic equivocat)

Baltimore la recordaré principalment per una biblioteca: la George Peabody Library. Està situada a la zona snob de la ciutat, relativament a prop de la Universitat. Presumeix de disposar d'un fons tancat de 300.000 llibres bàsicament dels segles XVIII i XIX, amb una part important que arriba fins al segle XV; però el que em va fascinar és la seva arquitectura interior. El que és pròpiament la biblioteca consisteix en una sala rectangular enorme, amb sostre de vidre, envoltada en la seva totalitat de 5 grades obertes a balconades de ferro amb petits recintes rodejats per prestatges: espectacular.

El primer cop que vaig anar no hi havia ningú (ni públic ni personal). 1 dòlar —tot i que al canvi actual eren 0,75 euros— per una postaleta ho vaig trobar excessiu. Vaig deixar el dòlar sobre la taula però em vaig endur de regal un pòster d'una capsa amagada sota el mostrador...

En un lloc així no m'importaria treballar: és tan aborr..., vull dir tan tranquil!!

http://www.georgepeabodylibrary.jhu.edu

També vaig visitar la famosa tomba d'Allan Poe; veure un clàssic del cinema negre en una sala alternativa [«In A Lonely Place» (1950) —molt recomanable—] i anar al concert dels escocesos Camera Obscura ("Lloyd, I'm Ready to Be Heartbroken" és potser la seva cançó més coneguda) (3) .

REPÀS

Si aneu a Baltimore recordeu:

1. Visitar la George Peabody Library.
2. No ficar-se en tràfic de drogues; almenys fins no conèixer bé el terreny.
3. No parlar de beisbol.

I tres més:

1. Passejar pel port.
2. Anar a fer una birra i, perquè no, un sopar al James Joyce Pub.
3. I, per a aquells que —a vegades— encara compren CDs i DVDs, la millor botiga que he vist en anys està a Baltimore, i a molt bon preu: The Sound Garden (1616 Thames St)

----------------------------------------------------------

Notes

(1): La frase de l'Arnold està treta de la pel·lícula The Simpsons Movie.

(2): En realitat va ser per motius laborals de la meva cunyada, però quedava massa prosaic.

(3): Tant la pel·lícula com la cançó es poden trobar en botigues especialitzades i estan disponibles també en sistemes P2P: eMule, eDonkey, eAse...